Dobles d'Skim dibuixats per fans que més que fans són professionals

Estava dubtant de posar-vos aquí algunes de les imatges fantàstiques que Jillian Tamaki té en el seu bloc d'esbossos. Finalment, però, després d'haver fet la ressenya del còmic Skim, m'ha semblat millor deixar-vos la tasca de descoberta a vosaltres (cadascú pot trobar l'estil que més li convingui, crec que tothom quedarà satisfet).
Vull presentar-vos, doncs, la pàgina dels dobles de Skim. La mateixa Tamaki la inclou en el seu web i qualsevol pot enviar-li la seva proposta i en principi ella la publica amb les altres. No sé si en fa una tria perquè la qualitat dels dibuixos és molt alta! (no vull desanimar a ningú, però sospito que haver publicat a The New York Times és un requisit indispensable) Però no per això heu de defallir, amics.

Aquí teniu els meus escollits:

James McShane, un noi de Providence també dibuixant de còmics. Aquí el link del seu web (a mi m'agrada el dibuix del pop conduint un cotxe, a veure si el trobeu). També hi surten alguns còmics que semblen autoeditats. Interessant. També té un bloc d'esbossos, és clar...

Us presento ara a Jeremy Sorese, un noi també amb molt poques capacitats pel còmic que va fer una publicitat per la Llibreria Strand de Nova York que m'ha agradat molt. Dibuixos una mica menys amables que els d'en James.

Per fi un que no té quinze blocs i deu webs: Evan Waldinger. Pel que he trobat a la xarxa és dibuixant de còmic i un animador molt prometedor (això últim ho dic amb ironia). En la descripció del vídeo hi posa: "You might laugh or cry". No cal dir res més. Tot i així, la seva Skim m'agrada molt.

La primera noia escollida és Ana Benaroya. Amb web, bloc i botiga on-line inclosa, la col·loquem també dins del món professional de la pintura i la il·lustració. Més desenfadada i colorista que els companys de més amunt, i amb un estil més urbanita i modern. (aquí la Kim ja havia perdut la S d'Skim, peró...).

I per últim, Renee Lott, dibuixant de còmic d'Estats Units. Té un web amb una pàgina d'inici curiosa on ens espera una nevera llegint un còmic (coses més estranyes s'han vist) i des d'on podem accedir a tres blocs diferents de l'autor/a (encara no ho he aclarit). El millor és que també incorpora l'apartat Fan Art (els americans als dibuixos n'hi diuen Art directament) que resulta força divertit.

Us animo a que mireu els altres "fans" perquè estan molt bé. De fet, podeu anar clicant els links als seus blocs i webs o buscar-los a la xarxa perquè el treball d'alguns val molt la pena! I sinó mireu els dibuixos de Donny Nguyen!

Billy Bunter i Boy's Own, lectures d'un personatge

A vegades llegim un llibre i no tenim temps per recrear-nos en alguns detalls. La trama se'ns endú paraules endavant o la memòria ens fa la mala passada de no recordar-nos després allò que hem pensat que buscaríem.

Aquesta entrada estira el fil d'una minsa menció a la pàgina 61 d'El libro de las cosas perdidas de John Connolly.

Su padre colocó el Daily Express doblado junto al plato. El periódico era más fino que antes, ya sólo ocupaba seis páginas, y el padre de David le explicó que era porque habían empezado a racionar el papel. Habían dejado de imprimir el Magnet en julio, lo que dejaba a David sin las aventuras de Billy Bunter, aunque seguía recibiendo otro tebeo, el Boy's Own, todos los meses; el niño siempre lo guardaba cuidadosamente junto con sus libros de modelos de aviones de los contendientes.

Imatge extreta de http://www.comicartfans.com

Billy Bunter a tot color

Imatge extreta de http://www.oldclassiccar.co.uk/carbooks3.htm

Són probablement aquesta classe de detalls els que fan que una novel·la prengui cos, que els personatges tinguin relleu i dimensió, que el context sigui creïble i ens transporti, que creï atmosfera.

De la veu de Sanna

Alessandro Sanna presenta algun dels seus treballs i quins són els seus principis en relació a la il·lustració.

En aquesta breu entrevista sabrem més sobre el seu pas de la pintura a l'àlbum infantil, de la seva admiració per Bruno Munari i per Gianni Rodari, i traçarà un dibuix en directe. Només veient la cura amb la que va escrivint les lletres ens queda claríssim l'enorme control que aquest jove italià té de la línia i del gest, talment com en la cal·ligrafia oriental.

Tots dos vídeos són en italià.

Cuina mediterrània

Per fi algú a qui culpar de tots els nostres mals! Gràcies a Ron Barrett per trobar una explicació lògica als desastres naturals, la contaminació, l'escalfament global, etc. etc.


No hi ha com tenir sentit de l'humor i una mica de creativitat.






I aquí un vídeo sobre la dieta mediterrània que ens ha recordat Cloudy with a Chance of Meatballs. Advertència! Aquest vídeo pot ferir sensibilitats, si us plau, no ho proveu de fer a casa. Amb el menjar no s'hi juga.



El 2009 es va fer una adaptació del conte de Ron i Judi Barrett al cinema. Hagués estat bé aconseguir fer una pel·lícula amb l'estètica dels dibuixos originals!
El web de la peli a Columbia Pictures: http://www.cloudywithachanceofmeatballs.com/