60a Fira del llibre d'ocasió antic i modern

A finals de setembre a vegades ens queden pocs diners a la butxaca; les vacances, les tapes, les cerveses amb els amics han acabat amb la nostra precària economia. Però malgrat això necesssitem llegir. Passejar-nos aquests dies pel passeig de Gràcia desde Consell de Cent fins a plaça Catalunya pot ser una bona opció per trobar solució al nostre problema. Fins aquest diumenge hi trobarem la 60a Fira del llibre d'ocasió antic i modern,organitzada pel Gremi de Llibreters de Vell de Catalunya. Allà es pot triar i remenar, per tal de sortir carregat amb bones lectures. Pels que no teniu problemes per arribar a final de mes també hi trobareu una important selecció de llibre antic.

Entre les parades també hi trobarem un espai on s'exposen els cartells de les diverses edicions, i el Punt de reciclatge El llibre solidari, on podem donar els llibres que ja no volem que es tornaran a vendre per tal de recaptar fons per a UNICEF.

Exemplars adquirits aquest any

Ressenya d'un llibre adquirit l'any passat

#Bookcamping!

Interessantíssima iniciativa i selecció de llibres per temes que segueix l'estela del 15M. Evidentment, els textos escollits estan relacionats amb la crisis, l'economia, la contracultura, el context polític, etc, etc. D'aquí que la pàgina resi: "Algunos libros para entender cómo hemos llegado hasta Sol (porque no salimos de la nada)"

Link al web #bookcamping

Algunes de les llistes són:

- TECNOLOGÍAS DE LIBERACIÓN / TECNOLOGÍAS LIBERADAS

- LITERATURA INFANTIL NO INFANTILONA

- CONTRACULTURAS Y ARTE CRÍTICO. DESDE LA BASE, DESDE LOS MÁRGENES, DESDE SIEMPRE

- ANTECEDENTES. LA(S) MADRE(S) DEL CORDERO

- MANUALES DE ACCIÓN. MICROPOLÍTICA. ANÁLISIS LOCAL. CULTURA LIBRE 

Sorgit a partir d'Entorno de posibilidades, el web accepta la participació de tothom que hi vulgui dir la seva. 

Eclecticisme desenfrenat

Després de parlar de Caterina Albert  a Sota el pont afegim aquí un fragment on ens expressa la seva manera d'entendre la literatura:

La vida ombrívola

Ex-libris de Caterina Albert

—S'ha insistit moltes vegades a assenyalar el pessimisme com a tret dominant de la meva literatura. Ja en els meus primers llibres semblava, als ulls de molts, que jo cerqués les nafres de la vida, per furgar en elles i endanyar-les, amb una morbositat quasi anarquitzant. I, n'estic segura, mai no ha estat aquest el meu intent. El meu credo artístic és l'eclecticisme desenfrenat. Per això refuso els dogmes de les escoles literàries. Em semblen pures fórmules arbitràries, on els homes voldrien encabir la proteica realitat de la vida. I la vida vessa i escapa dels motllos. Aquest és el defecte de Zola: la influència de la seva fórmula naturalista i, com a derivació de la fidelitat a aquesta fórmula, la seva fidelitat a poseur.

Jo estimo la vida tal com és: dolça i amarga, clara i ombrívola. Tota voldria abastar-la, però quina culpa tinc si són les tintes negres les que més impressionen la meva retina? He de seguir o no la meva vocació?

El meu segon llibre, Quatre monòlegs, inicia el cicle "ombrívol". Van dir que es tractava d'una imitació guimeraniana. És possible. Era a començaments de segle, Guimerà era l'ídol de les joventuts. Drames rurals, publicats primer en fulletó i després en volum per la revista Joventut, fressa encara més el camí ple de fantasmes dolorosos. 

( Tomàs Garcés. Fragments de Cinc Converses. Barcelona: Columna, 1985. Font: Revista de Catalunya, any III, núm. 26, agost 1926, p. 126-134 )

Lectura obligatòria de " Drames rurals"

L'estudiant Macarena ens parla de la seva lectura de Drames rurals.



La nostra versió

Billy Bunter i Boy's Own, lectures d'un personatge

A vegades llegim un llibre i no tenim temps per recrear-nos en alguns detalls. La trama se'ns endú paraules endavant o la memòria ens fa la mala passada de no recordar-nos després allò que hem pensat que buscaríem.

Aquesta entrada estira el fil d'una minsa menció a la pàgina 61 d'El libro de las cosas perdidas de John Connolly.

Su padre colocó el Daily Express doblado junto al plato. El periódico era más fino que antes, ya sólo ocupaba seis páginas, y el padre de David le explicó que era porque habían empezado a racionar el papel. Habían dejado de imprimir el Magnet en julio, lo que dejaba a David sin las aventuras de Billy Bunter, aunque seguía recibiendo otro tebeo, el Boy's Own, todos los meses; el niño siempre lo guardaba cuidadosamente junto con sus libros de modelos de aviones de los contendientes.

Imatge extreta de http://www.comicartfans.com

Billy Bunter a tot color

Imatge extreta de http://www.oldclassiccar.co.uk/carbooks3.htm

Són probablement aquesta classe de detalls els que fan que una novel·la prengui cos, que els personatges tinguin relleu i dimensió, que el context sigui creïble i ens transporti, que creï atmosfera.

Alessandro Sanna

Alguna mostra del treball eminentment gestual i expressiu d'Alessandro Sanna per a diferents publicacions. Nosaltres n'hem ressenyat Tonino l'invisible de Gianni Rodari.

De la veu de Sanna

Alessandro Sanna presenta algun dels seus treballs i quins són els seus principis en relació a la il·lustració.

En aquesta breu entrevista sabrem més sobre el seu pas de la pintura a l'àlbum infantil, de la seva admiració per Bruno Munari i per Gianni Rodari, i traçarà un dibuix en directe. Només veient la cura amb la que va escrivint les lletres ens queda claríssim l'enorme control que aquest jove italià té de la línia i del gest, talment com en la cal·ligrafia oriental.

Tots dos vídeos són en italià.

Desaparició o bluf ?

Dimarts van començar a twitter els comentaris que parlaven de la possible desaparició de Michel Houellebecq. L'escriptor no havia aparegut als actes de presentació del seu últim llibre ( El mapa i el territori) a Bèlgica i Holanda. El seu agent no podia localitzar-lo i van començar a aprèixer tweets fent tot tipus de conjectures sobre on podia ser. Hi havia qui deia que l'havia vist a París vagarejant pel barri xinès amb la mirada perduda i començava a parlar d'un brot psicòtic, ja que l'autor havia tingut problemes de salut mental temps enrera. D'altres deien que possiblement es trobava al sud d'Espanya o a Irlanda on l'escriptor sol aïllar-se. El més tremendistes deien que havia estat segrestat a Holanda per algun grup islamista, recordant els seus problemes judicials pels seus comentaris sobre l'Islam. Calia afegir a això el fet que en la seva última novel·la es presenta com a personatge i es com tal també desapareix ( no concretarem més per no fer un spoiler). Per acabar de fer la situació més rocambolesca l'endemà els diaris van començar a parlar-ne ( a casa nostra La Vanguardia en va fer un article prou extens).

Cal dir que tot plegat ha estat entretingut, però finalment l'agent ha localitzat a Michel, resulta que com ja comentaven els seus seguidors més assenyats havia vingut a passar calor al sud d'Espanya ( vegeu Le Figaro o La Vanguardia). Assumpte resolt i el twitter bullint aquest vespre amb la notícia:

Tot plegat fa olor d'una operació de marketing low-cost gràcies a internet. De totes maneres s'ha de valorar la voluntat de tots plegats per tal que la realitat superi la ficció.

Per tal de no deixar-nos influir per tot aquest espectacle, esperarem, amb paciència, que l'Alfil negre (fan confés del personatge) ens faci una ressenya aviat per saber si val la pena llegir El mapa i el territori que acaba d'arribar a les llibreries.

Cuina mediterrània

Per fi algú a qui culpar de tots els nostres mals! Gràcies a Ron Barrett per trobar una explicació lògica als desastres naturals, la contaminació, l'escalfament global, etc. etc.


No hi ha com tenir sentit de l'humor i una mica de creativitat.






I aquí un vídeo sobre la dieta mediterrània que ens ha recordat Cloudy with a Chance of Meatballs. Advertència! Aquest vídeo pot ferir sensibilitats, si us plau, no ho proveu de fer a casa. Amb el menjar no s'hi juga.



El 2009 es va fer una adaptació del conte de Ron i Judi Barrett al cinema. Hagués estat bé aconseguir fer una pel·lícula amb l'estètica dels dibuixos originals!
El web de la peli a Columbia Pictures: http://www.cloudywithachanceofmeatballs.com/

Setmana del Llibre en català

 

Després d'uns quants anys d'incertesa i de vagar per diferents punts, la Setmana del Llibre en català es celebra aquest any al Parc de la Ciutadella. Aquest matí hem anat a fer una volta a la recerca de noves lectures. 

La nova ubicació, el tipus de paradetes i els diferents espais per a les activitats milloren respecte les edicions anteriors (l'única pega ha estat que hi havia poques ombres per protegir-se del sol).

Hi ha activitats per petits i grans. Podeu consultar-les  a la web de la Setmana: http://www.lasetmana.cat/

Aquest matí a l'espai dedicat als infants ens hem trobat una activitat sobre un dels llibres que hem ressenyat : Quin embolic còsmic!

Per cert, hem pescat un Chesterton i un Trabal!

Animalarium

Volia recomanar Animalarium, el bloc d'una italiana que signa com a Laura@popdesign. Hi trobareu un recull d'il·lustracions, portades, anuncis antics, etc. d'allò més interessant.  Tot i que també inclou dissenyadors i il·lustradors contemporanis, hi ha un gust especial cap a allò antic i retro. Com podeu imaginar pel títol del bloc, se centra en els animals com a font d'inspiració. Hi trobareu entrades sobre gats, gossos, saltamartins o jirafes.

Amants del grafisme, som-hi!

Atenció a l'especial de Iela Mari que va fer els dies 30 d'agost del 2009 i el 16 de juliol del 2010.

Auguri Camilleri!

Aquest dimarts dia 6 Andrea Camilleri ha fet 86 anys. Per celebrar-ho el passat diumenge la llibreria Negra y Criminal va organitzar un vermut on vam poder escoltar la veu de l'autor i la música de la mafia. Els redactors de Sota el pont no ens ho vam voler perdre. Aquí podeu veure algunes imatges de la celebració:

Alfil negre i Paula negociant l'entrega de les tapes sota el mòbil del crim

A la cuina de la Negra y Criminal

Al bloc de Negra y Criminal també han recordat les tapes. Nosaltres esperem que organitzin més actes com aquest!

Polifacètic

Web del polifacètic il·lustrador de Quin embolic còsmic, Joan M. Celorio. Hi trobareu vinyetes de premsa, animacions, esbossos, il·lustracions, música i d'altres projectes. 

http://cargocollective.com/thelorious


Gran Premi (cronomic 2009) per thelorious

Els manaments del bon robot

La veritat és que a vegades el No mataràs és més complexe del que sembla i si et trobes en un planeta on el dia té vint-i-vuit coma trenta-cinc hores universals, descansar el setè tampoc resulta el més fàcil de tenir present. És per això que el millor són les Lleis de la Robòtica. Només n'hi ha tres i s'aprenen ràpid.

Isaac Asimov, pare de les Lleis de la Robòtica

• Primera Llei: Un robot no pot fer mal a un ésser humà o, per inacció, permetre que un ésser humà prengui mal.
• Segona Llei: Un robot ha d'obeir les ordres dels éssers humans, excepte si entren en conflicte amb la Primera Llei.
• Tercera Llei: Un robot ha de protegir la seva pròpia existència en la mesura que aquesta protecció no entri en conflicte amb la Primera o la Segona Llei.